Domènec de Guzmán, també conegut amb el nom de Domènec de Caleruega per ser aquest el poble on va néixer pels vols de l’any 1171, era el tercer fill d’una família benestant i terratinent formada pels seus pares Feliu de Guzmán i Juana de Aza, i els seus germans més grans Manés i Antonio.

De ben petit destacà en Domènec el seu afany per conèixer i aprendre. Un cop haver après a llegir i escriure amb la seva mare, va anar a casa d’un oncle seu sacerdot per continuar la seva formació.

L’any 1184 anà a la Universitat de Palència a estudiar Filosofia i Teologia. Acabà els seus estudis cap als vint-i-quatre anys d’edat i ingressa en el Capítol dels Canonges de la Catedral d´Osma. Poc després l’ordenaren prevere i arribà a ser el subprior del capítol.

L’any 1203 acompanyà el bisbe d´Osma, gran amic seu, Diego de Acevedo, en una ambaixada a Dinamarca per concertar el matrimoni del fill del rei Alfons VIII de Castella. Al travessar el sud de França, Domènec conegué els heretges albigesos, cristians que no obeïen el papa com a cap de l’església.

L’any 1206 Domènec de Guzmán, junt amb Diego de Acevedo i amb el permís del Papa Inocenci III, es dedicà a predicar i convertí els albigesos en aquelles terres de França. I l’any 1208 fundà a la ciutat de Prouille, prop de Tolosa de Llenguadoc, una casa per a un grup de dones que havien deixat l’heretgia albigesa i que no tenien on anar. En aquella casa començà a viure la primera comunitat de dominiques de la història.

Domènec en fou el pare, el formador i legislador per ordre del bisbe d´Osma. Tornà a la seva diòcesi espanyola per reclutar predicadors que ajudessin Domènec a recaptar fons econòmics en la seva missió en terres d´Albí.

A poc a poc Domènec s’adonà que només una ordre religiosa li donaria els predicadors que necessitava per estendre la seva missió evangelitzadora. Durant els anys 1213 i 1214 Domènec i els seus companys discutiren la fundació de l´Ordre, i l’any 1215 el bisbe de Tolouse, Fulco, l’aprovà definitivament, i l’any següent el Papa Honori III la confirmà el dia 22 de desembre.

El 15 d’agost de 1217, festa de l´Assumpció de la Verge Maria, Domènec envià els seus frares a les ciutats més importants d´Europa per fer centres de predicació i vida segons l´Evangeli. L´any 1220 a Bolonya es celebrà el primer capítol general, i Domènec transformà l’ordre en mendicant, i li assenyalà una dedicació especial a l’ensenyament i la predicació.

Establí un segon ordre i un tercer ordre, i morí l’any 1221 durant el segon capítol general, concretament el dia 6 d’agost. El seu cos fou enterrat en una tomba senzilla al terra de l’església de St. Nicolau tal com ell havia demanat. Més tard fou enterrat en un gran sepulcre construït per desig del Papa Honori III, en la capella més ampla de l’església. El 3 de juliol de 1234 el Papa Gregori IX el canonitzà amb tota solemnitat, dedicant la seva festa en el calendari el 8 d’agost.

Destacà, en la predicació de Domènec de Guzmán, l’aprofundiment dels valors de la solidaritat, interioritat, fraternitat i veritat, i la gran devoció a la Verge Maria. Dominics i dominiques estengueren el res del rosari per tot el món.

.